DISLALIA (IDIOMA VALENCIANO)

Errors d’articulació en els sons i fonemes de la parla des de el punt de vista funcional i orgànic que poden presentar els xiquets i xiquetes majors de 5/6 anys y que encara que no presenten patologíes relacionades amb el sistema nerviòs central i perifèric si poden presentar disfuncions en els seus òrgans fono-articualatoris.Depenent de la causa que produeix els trastornos de la parla:
· Quan afecta a la producció oral:

- Dislalia evolutiva.

Quan l’alumne ha adquirit en el seu desenvolupament del llenguatge: la vocalització i el balbuceo, a on exercita els seus músculs fono-articulatoris, comença a imitar les paraules que escolta, agrupando les distientes sílabes per a formar paraules.
En el periode anterior als 4 anys pot apareixer amb carácter evolutiu i transitori una serie d’anomalies en l’articulació.

- Dislalia funcional.

Superat el temps d’adquisició del llenguatge oral (5/6 anys) i si persisteixen els errors d’articulació propis de la dislalia evolutiva, podem considerar que es tracta d’una dislalia funcional.
La dislalia funcional pràxica son errors d’articualació produïts per causes funcionals: una funció anòmala dels òrgans perifèrics, i encara que els xiquets i xiquetes s’esforcen per pronunciar be no coneixen els moviments necessaris per a la seua correcta articulació. En tenim de dos tipus:

· Funcional Pràxica.

Errors d’articulació produïts per una alteració fonética en la execució motriu dels fonemes de la parla i una incorrecta coordinació dels moviments que son necessaris per una adequada pronunciació oral, produïnt una incorrecta eixida del aire o soplo i una falta de habilitat i fluidessa en els òrgans fono-articulatoris.

· Funcional Auditiva.

Alteració fonológica que produeix errors d’articulació per una falta d’organització i ús incorrecte dels sons i de la discriminació auditiva.

- Dislalia orgánica: disglosia, dislalia orgánica audiògena i disartria.

· Per causes d’origen no neurològic: disglosia i dislalia orgánica audiògena.

- Disglosia: errors d’articulació provocats per malformacions en els òrgans fono-articulatoris deguts a anomalíes anatòmiques congènites o adquirides o per trastorns en el creixement:

Disglosia labial:

Llabi leporí amb fisura palatina (llavi partit), frenill llabial superior, parálisis facial.

/p/ /b/ /m/ /f/ /o/ /u/

Disglosia lingual:

Malformacions en les dimensions de la llengua (macroglòsia), frenill llingual curt (anquiloglòsia), extirpació total o parcial de la llengua (glosectomía) i parálisis del hipogloso.
/r/ /d/ /t/ /l/ /s/ /z/ /c/

Disglosia dental.

Errors d’articulació que apareixen de forma transitòria degut a anomalíes en la implantació dental i que es no corregix si no es mitjançant l’ortodoncia, i que produeix una serie d’alteracions en l’articulació de fonemes com:

/s/ /z/ /t/ /d/ /r/

Disglosia palatal.

Errors d’articulació deguts a malformacions del paladar osseo i del velo paladar:

· fisura palatina: no s’unixen les dos mitats laterals del paladar. S’ha conpanya de colp de glotis, ronquit faríngeo, soplo nasal. Sol anar acompanyat de trastorns auditius.

/p/ /b/ /t/ /k/ /f/ /s/ /g/

Disglosia mandibular:

Errors en l’articulació produïts per malformacions en la mandíbula que es caracteritza per un enxicoteixement excesiu o per un creixement exagerat de la mandíbula inferior.

/s/ /z/ /q/ /p/ /b/ /m/ /f/

- Dislalia orgánica:

· Per causes d’origen neurològic: disàrtria.

Quan afecta a la recepció o discriminació:

- Dislalia orgánica audiògena.

Per a la adquisició i desenvolupament de la parla es necessari que el xiquet o xiqueta tinga una correcta audició, per tant, els xiquets que tenen una deficient audició en major o menor grau confonen els fonemes pareguts. Depenent del tipus de pèrdua auditiva que tinga el xiquet o xiqueta presentarà alteracions en la seua articulació de major o menor intensitat.

- Dislalia funcional auditiva.

Alteració fonològica que produeix errors d’articulació per una manca d’organització i ús incorrecte dels sons i discriminació auditiva.

SÍNTOMES DE DISLALIA:

· Omisió.
· Substitució.
· Alteració.
· Distorssió