Dificultats en l’articulació de fonemes, a causa de lesions en el sistema nerviós central i a trastorns del to i el moviment dels músculs fonatoris de la llengua, la faringe i la laringe. La disàrtria és la patologia del llenguatge dels nens que tenen paràlisi cerebral. Els nens amb disàrtria no solament tenen problemes d’articulació de fonemes, sinó que tenen grans dificultats per a moure els òrgans bucals i fer activitats de masticació, deglució i bufada. És a dir, la mobilitat dels moviments voluntaris dels òrgans fonatoris està afectada.
Tipus de disartria:
- La disàrtria flàccida es caracteritza per una alteració dels moviments voluntaris i una disminució dels reflexos musculars.
- La disàrtria espàstica es caracteritza per debilitat en una part del cos dels músculs de les extremitats, la llengua i els llavis.
- La disàrtria atàxica es caracteritza per una hipotonia en els músculs afectats. Moviments dèbils i grans distorsions articulatòries.
Els simptomes més comuns son:
- Debilitat en les cordes vocals. Disfonies (veu ronca, to monòton i lentitud en la parla i hipernasalitat).
- Articulació amb grans distorsions.
- Necessitat de fer grans esforços per a parlar i quedar-se sense aire.
- Alteració del control emocional.
- Dificultats per a mastegar, engolir i menjar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario