VIDEO SUPERDOTADOS CON FRACASO ESCOLAR....

http://es.youtube.com/watch?v=aMUMllC744k

VIDEO SUPERDOTADOS (8 INTELIGENCIAS)

http://es.youtube.com/watch?v=A5gM-wD40no

ESTRATEGIAS DE ENSEÑANZA-APRENDIZAJE PARA NIÑOS/AS CON DISLALIA.

·
Amb una didáctica globalitzadora de les activitats i continguts de llenguatge.

GIMNÀSTICA BUCO-FONATORIA:

Donar flexibilitat als òrgans bucofonadors:

· El control de la funció respiratòria.
· La motricitat bucofacial.
· El tó muscular adequat que facilite els moviments articulatoris i elimine la tensió i la rigidesa muscular.

Exercicis de respiració (aprendre a respirar i aconseguir una capacitat respiradora correcta)
· Respiració abdominal.
· Respiració nasal i bucal.

Exercicis de respiració aplicats a fonemes.

Exercicis de bufanda: controlar la força i la direccionalitat de l’aire que cal per a l’emissió d’aire fonador que representa cadascú dels fonemes.

· Activitats de bufanda: bufar inflant les galtes…
· Exercicis de bufanda aplicats als fonemes.
Exercicis de relaxació: aconseguir el domini i el control del propi cos.

· Exercicis de relaxació global.
· Exercicis de percepció de sensasions.
· Exercicis de relaxació segmentària.
· Exercicis de relaxació facial.

Exercicis linguo-buco-facials per aconseguir que agiliten els òrgnas que intervenen en les emissions dels fonemes (llengua, llavis, mandíbula…)

· Obrir i tancar la boca de forma lenta i rápida.
· Llepar el llavi superior i el llavi inferior.

CORRECCIÓ MITJANÇANT EL CONEIXEMENT DE LA POSICIÓ DEL FONEMA:

Conèixer la posición correcta de cada fonema.

· Observar la posición i tipus del fonema davant un espill.
· Explique la posición del fonema.
· Articule un fonema amb una duració llarga. p ….e, p….a
· Faça onomatopeyes.



AUTOMATITZACIÓ EN EL LLENGUATGE ESPONTANI:

Sempre activitats amb un vocabulari globalitzat amb els continguts del curs:

· Fer un àlbum de vocabulari personal.
· Clasificar dibuixos del vocabulari segons el fonema.
· Dominó de lletres, sopa de lletras.
· Compondré frases amb una sèrie de paraules del seu àlbum…

DISLALIA (IDIOMA VALENCIANO)

Errors d’articulació en els sons i fonemes de la parla des de el punt de vista funcional i orgànic que poden presentar els xiquets i xiquetes majors de 5/6 anys y que encara que no presenten patologíes relacionades amb el sistema nerviòs central i perifèric si poden presentar disfuncions en els seus òrgans fono-articualatoris.Depenent de la causa que produeix els trastornos de la parla:
· Quan afecta a la producció oral:

- Dislalia evolutiva.

Quan l’alumne ha adquirit en el seu desenvolupament del llenguatge: la vocalització i el balbuceo, a on exercita els seus músculs fono-articulatoris, comença a imitar les paraules que escolta, agrupando les distientes sílabes per a formar paraules.
En el periode anterior als 4 anys pot apareixer amb carácter evolutiu i transitori una serie d’anomalies en l’articulació.

- Dislalia funcional.

Superat el temps d’adquisició del llenguatge oral (5/6 anys) i si persisteixen els errors d’articulació propis de la dislalia evolutiva, podem considerar que es tracta d’una dislalia funcional.
La dislalia funcional pràxica son errors d’articualació produïts per causes funcionals: una funció anòmala dels òrgans perifèrics, i encara que els xiquets i xiquetes s’esforcen per pronunciar be no coneixen els moviments necessaris per a la seua correcta articulació. En tenim de dos tipus:

· Funcional Pràxica.

Errors d’articulació produïts per una alteració fonética en la execució motriu dels fonemes de la parla i una incorrecta coordinació dels moviments que son necessaris per una adequada pronunciació oral, produïnt una incorrecta eixida del aire o soplo i una falta de habilitat i fluidessa en els òrgans fono-articulatoris.

· Funcional Auditiva.

Alteració fonológica que produeix errors d’articulació per una falta d’organització i ús incorrecte dels sons i de la discriminació auditiva.

- Dislalia orgánica: disglosia, dislalia orgánica audiògena i disartria.

· Per causes d’origen no neurològic: disglosia i dislalia orgánica audiògena.

- Disglosia: errors d’articulació provocats per malformacions en els òrgans fono-articulatoris deguts a anomalíes anatòmiques congènites o adquirides o per trastorns en el creixement:

Disglosia labial:

Llabi leporí amb fisura palatina (llavi partit), frenill llabial superior, parálisis facial.

/p/ /b/ /m/ /f/ /o/ /u/

Disglosia lingual:

Malformacions en les dimensions de la llengua (macroglòsia), frenill llingual curt (anquiloglòsia), extirpació total o parcial de la llengua (glosectomía) i parálisis del hipogloso.
/r/ /d/ /t/ /l/ /s/ /z/ /c/

Disglosia dental.

Errors d’articulació que apareixen de forma transitòria degut a anomalíes en la implantació dental i que es no corregix si no es mitjançant l’ortodoncia, i que produeix una serie d’alteracions en l’articulació de fonemes com:

/s/ /z/ /t/ /d/ /r/

Disglosia palatal.

Errors d’articulació deguts a malformacions del paladar osseo i del velo paladar:

· fisura palatina: no s’unixen les dos mitats laterals del paladar. S’ha conpanya de colp de glotis, ronquit faríngeo, soplo nasal. Sol anar acompanyat de trastorns auditius.

/p/ /b/ /t/ /k/ /f/ /s/ /g/

Disglosia mandibular:

Errors en l’articulació produïts per malformacions en la mandíbula que es caracteritza per un enxicoteixement excesiu o per un creixement exagerat de la mandíbula inferior.

/s/ /z/ /q/ /p/ /b/ /m/ /f/

- Dislalia orgánica:

· Per causes d’origen neurològic: disàrtria.

Quan afecta a la recepció o discriminació:

- Dislalia orgánica audiògena.

Per a la adquisició i desenvolupament de la parla es necessari que el xiquet o xiqueta tinga una correcta audició, per tant, els xiquets que tenen una deficient audició en major o menor grau confonen els fonemes pareguts. Depenent del tipus de pèrdua auditiva que tinga el xiquet o xiqueta presentarà alteracions en la seua articulació de major o menor intensitat.

- Dislalia funcional auditiva.

Alteració fonològica que produeix errors d’articulació per una manca d’organització i ús incorrecte dels sons i discriminació auditiva.

SÍNTOMES DE DISLALIA:

· Omisió.
· Substitució.
· Alteració.
· Distorssió

ESTRATEGIAS DE ENSEÑANZA-APRENDIZAJE DE NIÑOS SUPERDOTADOS. (IDIOMA VALENCIANO)

NECESSITATS A L’ÀMBIT PSICOLÒGIC.

· Dispossar d’un ambient intel.lectual dynamic (no aborrit) que li porporcione un sentiment personal d’èxit, seguretat i satisfacció.
· Flexibilitat en el seu horari i en les seues activitats.
· Reduïr al màxim la pressió externa ( Tu pots amb tot, tu sempre traus Excel.lent!, que t’ha passat?, espere que guanyes!)
· Ambient de respecte i comprensió.

NECESSITATS A L’AMBIT SOCIAL.

· Sentir que son acceptats.
· Poder confiar en els seus professors I companys.
· Compartir les seues idees, preocupacions i els seus dubtes sense que els seus companys o els seus professors els inhibisquen.
· Atmòsfera de respecte i comprensió ( llibertat i seguretat psicológica).
· Establir contactesi ocupacions amb altres grups de companys i intercanviar coneixements i idees.
· Desenvolupar sentiments de pertinyença al grup.
· Professors sociables que mantinguen bones relacions amb professors, pares i alumnes.

NECESSITATS A L’AMBIT COGNITIU.

· Afrontar desafiaments cognitius superiors.
· Establir relacions conceptual i procedimentals entre continguts distints.
· Donar-los oportunitat de poder aprofundir en temes i continguts del seu interés.
· Facilitar-los l’oportunitatt d’accedir a una información adicional i investigar més enllà de la información donada.
· Trobar motivacions en l’aprenentatge.
· Respectar les preguntes i idees inusuals.

NECESSITATS EN EL QUÉ ENSENYAR.

· Identificar els continguts que ja domina i eliminar-los.
· Determinar els continguts imprescindibles i prioritzar-los.
· Identificar continguts imprescindibles i que no están en la programació i introduir-los.
· Identificar els continguts que adquirirà en breu i ampliar-los.
· Determinar si els seus interessos están contemplats i introduirlos.
Cal utilitzar una metodología d’ampliació en HORITZONTAL, realitzant interconexions entre els continguts que es van a aprendre: d’una mateixa matèria o amb continguts de matèries diferents.

NECESSITATS EN EL COM ENSENYAR. ACTIVITATS.

· Activitats de lliure elecció.
· Activitats individuals.
· Activitats d’interacció: grup cooperatiu. Ensenyança tutorada.
· Activitats àmples que permeten treballar en diferents graus de dificultat i realització.
· Activitats diverses per a traballar un mateix contingut.
· Activitats obertes.

- “UN TALLER D’AMPLIACIÓ EN L’AULA”:

· Sobres o fitxes per a saber més.
· Carpetes creatives.
· Carpertes de treballs d’investigació.

NIÑOS SUPERDOTADOS. PRINCIPALES CARACTERÍSTICAS (IDIOMA VALENCIANO)

Els superdotats tenen elevats recursos en totes les aptituts intel.lectuals. La principal característica es la generalitat.

Model de Renzulli (1978), conegut com el Model dels Tres Anells.

· No es distrau fàcilment.
· Recorda detalls, gran capacitat per a memoritzar tot tipus de dades.
· Aprén rapidament conceptes abstractes, i d’aplicar-los de forma pràctica.
· Posseix un vocabulari ample, abançat i complet.
· Te una elevada capacitat d’abstracció, generalització o raonament que correspón a la seua edat.
· Llig molt.
· Te un alt sentit de l’humor.
· Te grans expectatives cap a sí mateix i cap als altres.
· Busca nous coneixements.
· Comprén amb facilitat la información que adquerix i la recorda.
· Pensament creatiu i productiu.
· Aplica els conexements d’una matèria a una altra distinta.
· Genera gran cantitat d’idees i solucions ante els problemes.
· Es arriesgat i especulatiu.
· Respón be a la responsabilitat que se li dona.
· Convia idees, mètodes i formes d’expressió artístiques amb molta originalitat.
· S’enfronta a problemes mecànics.
· Apren exercicis físics més rápida i correctament que els seus companys.
· Es concentra a un tema i persisteix fins que lo finalitza.
· S’aburrix amb facilitat en tasques rutinàries.
· Preferix treballar de manera independent i necesita poca ajuda.

TRETS QUE DEFINIXEN ALS SUPERDOTATS:

· L’existència de les seguents característiques:

Capacitat intelectual per dat de la mitjana.
Alt nivel de creativitat.
Alt grau de dedicació a les tasques i treballs.

SUPERDOTATS:

Es l’existència d’altes capacitats més una sèrie de condicions adicionals a la persona:
· Una elevada capacitat intel.lectual general.
· Autoconcepte positiu.
· Motivació per a rendir.
· Talent específic o aptitut.

- Models Cognitius. Stenberg (1991). Teoría Triàrquica del Talent. Tres subteoríes:

· Componencial.

Referida als mecanismes mentals en el procés de la información.

· Experiencial.

Referida a la capacitat per enfrentar-se a situacions noves.Capacitat per interioritzar el que aprén i automatitzar la informació.

· Contexual.

Referida a les conductes considerades intel.ligents.

Stenberg identifica tres tipus de Superdotats:

Analítics:

C.I. alt, bons resultats academics i gran capacitate per a planificar estrategies.

Creatius.

Gran capacitat per a generar noves idees, reformular problemes i sintetitzar la información.

Pràctics.

Capacitat per aplicar les seues habilitats al món pràctic.

ESTRATEGIAS DE ENSEÑANZA-APRENDIZAJE PARA NIÑOS CON DISCAPACIDAD FÍSICA. (IDIOMA VALENCIANO)

DIFICULTATS EN L’APRENENTATGE:

· Comunicació: Un bon nivell de comprensió del llenguatge per ò dèficit en les seues expresions.

· Movilitat: Grans limitacions a l’hora d’explorar, manipular e intercanviar experiencies amb les persones i objectes.

· Motivació: falta de motivació per la incapacitat d’actuar de forma eficaç sobre els objectes, situacions, persones.

NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS A NIVELL GENERAL:

- Comunicación:

· Expresió: Señalització. Visualització. Verbalització.
· Diferenciar el que es capaç de comprendre i expressar.

- Movilitat:

· no sedestació.
· Sedestació.
· Bipedestació.
· Gateo.
· Moviments involuntaris.

- Manipulació:

· Prensió.
· Pinça.
· Senyalització.
· Mirada.

- Motivació:

· Indefensió.
· Atribucions, comparacions.
· Autoestima.

- Cognició:

· Sistemes d’ajuda.
· Àrees curriculars.

METODOLOGÍA:

- Prioritzar mètodes que afavorisquen al alumne con P.C. la interacció amb el medi.
- Potenciar estrategies d’aprenentatge cooperatiu:

· Seleccionar treballs i activitats que requerisquen la participació de cada membre d’un grup per a la seua consecució.
· Establir una dinàmica de responsables en distintes tasques del aula i elegir la responsabilitat adequada per a l’alumne amb P.C.
· Establir una dinámica d’ajuda entre els alumnes.

- Pressentar els continguts per els diferents canals d’entrada de l’informació.

Cuando un alumno con PC presente problemas perceptivos asociados se reforzará la entrada de información por los canales auditivo y táctil.

- Emplar estrategies que afavorisquen la motivació per a l’aprenentatge:

· Treballar dins d’una estructura individual, per ò no competitiva, en la que l’alumno atribuisca l’éxit no només a les seues capacitats, sino també al seu propi esforç.
· Treballar dins d’una estructura de tipus cooperatiu a on l’alumne amb P.C., independentment del grau d’aportació en la tasca, comparta l’éxit del grup.
· Utilitzar misatges orals que augmenten l’autoestima dels alumnes.

- Emplear diferents estrategies per a centar l’atenció:

· Controlar les condicions ambientals de l’aula per els efectes que poden exercir en l’alumne amb P.C. respecte a l’atenció. Evitar sorolls i sons bruscos.
· Cuidar que en la col.locació de treball, llàmines, mural i en l’exposició dels materials didàctics s’aconseguisca un clima relaxant i no una excesiva estimulació visual.
· Utilitzar llàmines i mural amb dibuixos clars, ben perfilats i que contrasten amb el seu fons.
· Dirigir-se de frotn a l’alumne en les expossicions orals.

- En activitats de corro la mestar procuararà col.locar-se enfront del xiquet amb P.C.