Sevilla acoge II Congreso Internacional sobre síndrome de Asperger: "Actualizaciones sobre una discapacidad social".
FUENTE: PSIQUIATRIA.COM. 2009 ENE
Entre el 19 y el 21 de Febrero la Facultad de Medicina de la Universidad de Sevilla será la sede del II Congreso Internacional sobre Síndrome de Asperger que este año lleva por título "Actualizaciones sobre una discapacidad social”.
El Síndrome de Asperger (también llamado trastorno de Asperger) es un tipo relativamente nuevo de trastorno del desarrollo. Esta terminología se ha utilizado de un modo más generalizado durante los últimos quince años. El Síndrome de Asperger es un trastorno del desarrollo con base neurológica, de causa desconocida. En este encuentro se pretende la puesta en común de los últimos avances en el diagnóstico e investigación en las áreas de genética, neuroimagen, farmacología, intervención clínica, comorbilidad, intervención psicoeducativa, perspectivas de futuro en la investigación, etc desde diferentes disciplinas profesionales así como centrar las presentaciones en los trastornos del desarrollo sin retraso mental, con buen nivel de desarrollo lingüístico e intereses sociales.
El congreso ha sido declarado de interés científico sanitario por la Consejería de Salud de la Junta de Andalucía y cuenta con créditos universitarios y de formación para profesionales sanitarios. A lo largo de tres días se irán sucediendo talleres, pósters, mesas redondas y conferencias. Además el Ayuntamiento de Sevilla facilitará recorrido turístico a los congresistas durante su celebración.
Para más información: www.asperger.es/congreso2009
sábado, 21 de febrero de 2009
LIBROS INTERESANTES.
- "LA DISCAPACIDAD AUDITIVA: UN MODELO DE EDUCACIÓN INCLUSIVA". Asunció Lledó Carreres. ED. EDEBÉ.
- "UNAS BASES PSICOLÓGICAS DE LA EDUCACIÓN ESPECIAL". Castejón, J.L. y Navas, L. ECU.
- "UNAS BASES PSICOLÓGICAS DE LA EDUCACIÓN ESPECIAL". Castejón, J.L. y Navas, L. ECU.
martes, 23 de diciembre de 2008
viernes, 19 de diciembre de 2008
ESTRATEGIAS DE ENSEÑANZA-APRENDIZAJE PARA NIÑOS/AS CON DISLALIA.
·
Amb una didáctica globalitzadora de les activitats i continguts de llenguatge.
GIMNÀSTICA BUCO-FONATORIA:
Donar flexibilitat als òrgans bucofonadors:
· El control de la funció respiratòria.
· La motricitat bucofacial.
· El tó muscular adequat que facilite els moviments articulatoris i elimine la tensió i la rigidesa muscular.
Exercicis de respiració (aprendre a respirar i aconseguir una capacitat respiradora correcta)
· Respiració abdominal.
· Respiració nasal i bucal.
Exercicis de respiració aplicats a fonemes.
Exercicis de bufanda: controlar la força i la direccionalitat de l’aire que cal per a l’emissió d’aire fonador que representa cadascú dels fonemes.
· Activitats de bufanda: bufar inflant les galtes…
· Exercicis de bufanda aplicats als fonemes.
Exercicis de relaxació: aconseguir el domini i el control del propi cos.
· Exercicis de relaxació global.
· Exercicis de percepció de sensasions.
· Exercicis de relaxació segmentària.
· Exercicis de relaxació facial.
Exercicis linguo-buco-facials per aconseguir que agiliten els òrgnas que intervenen en les emissions dels fonemes (llengua, llavis, mandíbula…)
· Obrir i tancar la boca de forma lenta i rápida.
· Llepar el llavi superior i el llavi inferior.
CORRECCIÓ MITJANÇANT EL CONEIXEMENT DE LA POSICIÓ DEL FONEMA:
Conèixer la posición correcta de cada fonema.
· Observar la posición i tipus del fonema davant un espill.
· Explique la posición del fonema.
· Articule un fonema amb una duració llarga. p ….e, p….a
· Faça onomatopeyes.
AUTOMATITZACIÓ EN EL LLENGUATGE ESPONTANI:
Sempre activitats amb un vocabulari globalitzat amb els continguts del curs:
· Fer un àlbum de vocabulari personal.
· Clasificar dibuixos del vocabulari segons el fonema.
· Dominó de lletres, sopa de lletras.
· Compondré frases amb una sèrie de paraules del seu àlbum…
Amb una didáctica globalitzadora de les activitats i continguts de llenguatge.
GIMNÀSTICA BUCO-FONATORIA:
Donar flexibilitat als òrgans bucofonadors:
· El control de la funció respiratòria.
· La motricitat bucofacial.
· El tó muscular adequat que facilite els moviments articulatoris i elimine la tensió i la rigidesa muscular.
Exercicis de respiració (aprendre a respirar i aconseguir una capacitat respiradora correcta)
· Respiració abdominal.
· Respiració nasal i bucal.
Exercicis de respiració aplicats a fonemes.
Exercicis de bufanda: controlar la força i la direccionalitat de l’aire que cal per a l’emissió d’aire fonador que representa cadascú dels fonemes.
· Activitats de bufanda: bufar inflant les galtes…
· Exercicis de bufanda aplicats als fonemes.
Exercicis de relaxació: aconseguir el domini i el control del propi cos.
· Exercicis de relaxació global.
· Exercicis de percepció de sensasions.
· Exercicis de relaxació segmentària.
· Exercicis de relaxació facial.
Exercicis linguo-buco-facials per aconseguir que agiliten els òrgnas que intervenen en les emissions dels fonemes (llengua, llavis, mandíbula…)
· Obrir i tancar la boca de forma lenta i rápida.
· Llepar el llavi superior i el llavi inferior.
CORRECCIÓ MITJANÇANT EL CONEIXEMENT DE LA POSICIÓ DEL FONEMA:
Conèixer la posición correcta de cada fonema.
· Observar la posición i tipus del fonema davant un espill.
· Explique la posición del fonema.
· Articule un fonema amb una duració llarga. p ….e, p….a
· Faça onomatopeyes.
AUTOMATITZACIÓ EN EL LLENGUATGE ESPONTANI:
Sempre activitats amb un vocabulari globalitzat amb els continguts del curs:
· Fer un àlbum de vocabulari personal.
· Clasificar dibuixos del vocabulari segons el fonema.
· Dominó de lletres, sopa de lletras.
· Compondré frases amb una sèrie de paraules del seu àlbum…
DISLALIA (IDIOMA VALENCIANO)
Errors d’articulació en els sons i fonemes de la parla des de el punt de vista funcional i orgànic que poden presentar els xiquets i xiquetes majors de 5/6 anys y que encara que no presenten patologíes relacionades amb el sistema nerviòs central i perifèric si poden presentar disfuncions en els seus òrgans fono-articualatoris.Depenent de la causa que produeix els trastornos de la parla:
· Quan afecta a la producció oral:
- Dislalia evolutiva.
Quan l’alumne ha adquirit en el seu desenvolupament del llenguatge: la vocalització i el balbuceo, a on exercita els seus músculs fono-articulatoris, comença a imitar les paraules que escolta, agrupando les distientes sílabes per a formar paraules.
En el periode anterior als 4 anys pot apareixer amb carácter evolutiu i transitori una serie d’anomalies en l’articulació.
- Dislalia funcional.
Superat el temps d’adquisició del llenguatge oral (5/6 anys) i si persisteixen els errors d’articulació propis de la dislalia evolutiva, podem considerar que es tracta d’una dislalia funcional.
La dislalia funcional pràxica son errors d’articualació produïts per causes funcionals: una funció anòmala dels òrgans perifèrics, i encara que els xiquets i xiquetes s’esforcen per pronunciar be no coneixen els moviments necessaris per a la seua correcta articulació. En tenim de dos tipus:
· Funcional Pràxica.
Errors d’articulació produïts per una alteració fonética en la execució motriu dels fonemes de la parla i una incorrecta coordinació dels moviments que son necessaris per una adequada pronunciació oral, produïnt una incorrecta eixida del aire o soplo i una falta de habilitat i fluidessa en els òrgans fono-articulatoris.
· Funcional Auditiva.
Alteració fonológica que produeix errors d’articulació per una falta d’organització i ús incorrecte dels sons i de la discriminació auditiva.
- Dislalia orgánica: disglosia, dislalia orgánica audiògena i disartria.
· Per causes d’origen no neurològic: disglosia i dislalia orgánica audiògena.
- Disglosia: errors d’articulació provocats per malformacions en els òrgans fono-articulatoris deguts a anomalíes anatòmiques congènites o adquirides o per trastorns en el creixement:
Disglosia labial:
Llabi leporí amb fisura palatina (llavi partit), frenill llabial superior, parálisis facial.
/p/ /b/ /m/ /f/ /o/ /u/
/p/ /b/ /m/ /f/ /o/ /u/
Disglosia lingual:
Malformacions en les dimensions de la llengua (macroglòsia), frenill llingual curt (anquiloglòsia), extirpació total o parcial de la llengua (glosectomía) i parálisis del hipogloso.
/r/ /d/ /t/ /l/ /s/ /z/ /c/
/r/ /d/ /t/ /l/ /s/ /z/ /c/
Disglosia dental.
Errors d’articulació que apareixen de forma transitòria degut a anomalíes en la implantació dental i que es no corregix si no es mitjançant l’ortodoncia, i que produeix una serie d’alteracions en l’articulació de fonemes com:
/s/ /z/ /t/ /d/ /r/
Disglosia palatal.
Errors d’articulació deguts a malformacions del paladar osseo i del velo paladar:
· fisura palatina: no s’unixen les dos mitats laterals del paladar. S’ha conpanya de colp de glotis, ronquit faríngeo, soplo nasal. Sol anar acompanyat de trastorns auditius.
/p/ /b/ /t/ /k/ /f/ /s/ /g/
Disglosia mandibular:
Errors en l’articulació produïts per malformacions en la mandíbula que es caracteritza per un enxicoteixement excesiu o per un creixement exagerat de la mandíbula inferior.
/s/ /z/ /q/ /p/ /b/ /m/ /f/
- Dislalia orgánica:
· Per causes d’origen neurològic: disàrtria.
Quan afecta a la recepció o discriminació:
- Dislalia orgánica audiògena.
Per a la adquisició i desenvolupament de la parla es necessari que el xiquet o xiqueta tinga una correcta audició, per tant, els xiquets que tenen una deficient audició en major o menor grau confonen els fonemes pareguts. Depenent del tipus de pèrdua auditiva que tinga el xiquet o xiqueta presentarà alteracions en la seua articulació de major o menor intensitat.
- Dislalia funcional auditiva.
Alteració fonològica que produeix errors d’articulació per una manca d’organització i ús incorrecte dels sons i discriminació auditiva.
SÍNTOMES DE DISLALIA:
· Omisió.
· Substitució.
· Alteració.
· Distorssió
miércoles, 17 de diciembre de 2008
ESTRATEGIAS DE ENSEÑANZA-APRENDIZAJE DE NIÑOS SUPERDOTADOS. (IDIOMA VALENCIANO)
NECESSITATS A L’ÀMBIT PSICOLÒGIC.
· Dispossar d’un ambient intel.lectual dynamic (no aborrit) que li porporcione un sentiment personal d’èxit, seguretat i satisfacció.
· Flexibilitat en el seu horari i en les seues activitats.
· Reduïr al màxim la pressió externa ( Tu pots amb tot, tu sempre traus Excel.lent!, que t’ha passat?, espere que guanyes!)
· Ambient de respecte i comprensió.
NECESSITATS A L’AMBIT SOCIAL.
· Sentir que son acceptats.
· Poder confiar en els seus professors I companys.
· Compartir les seues idees, preocupacions i els seus dubtes sense que els seus companys o els seus professors els inhibisquen.
· Atmòsfera de respecte i comprensió ( llibertat i seguretat psicológica).
· Establir contactesi ocupacions amb altres grups de companys i intercanviar coneixements i idees.
· Desenvolupar sentiments de pertinyença al grup.
· Professors sociables que mantinguen bones relacions amb professors, pares i alumnes.
NECESSITATS A L’AMBIT COGNITIU.
· Afrontar desafiaments cognitius superiors.
· Establir relacions conceptual i procedimentals entre continguts distints.
· Donar-los oportunitat de poder aprofundir en temes i continguts del seu interés.
· Facilitar-los l’oportunitatt d’accedir a una información adicional i investigar més enllà de la información donada.
· Trobar motivacions en l’aprenentatge.
· Respectar les preguntes i idees inusuals.
NECESSITATS EN EL QUÉ ENSENYAR.
· Identificar els continguts que ja domina i eliminar-los.
· Determinar els continguts imprescindibles i prioritzar-los.
· Identificar continguts imprescindibles i que no están en la programació i introduir-los.
· Identificar els continguts que adquirirà en breu i ampliar-los.
· Determinar si els seus interessos están contemplats i introduirlos.
Cal utilitzar una metodología d’ampliació en HORITZONTAL, realitzant interconexions entre els continguts que es van a aprendre: d’una mateixa matèria o amb continguts de matèries diferents.
NECESSITATS EN EL COM ENSENYAR. ACTIVITATS.
· Activitats de lliure elecció.
· Activitats individuals.
· Activitats d’interacció: grup cooperatiu. Ensenyança tutorada.
· Activitats àmples que permeten treballar en diferents graus de dificultat i realització.
· Activitats diverses per a traballar un mateix contingut.
· Activitats obertes.
- “UN TALLER D’AMPLIACIÓ EN L’AULA”:
· Sobres o fitxes per a saber més.
· Carpetes creatives.
· Carpertes de treballs d’investigació.
· Dispossar d’un ambient intel.lectual dynamic (no aborrit) que li porporcione un sentiment personal d’èxit, seguretat i satisfacció.
· Flexibilitat en el seu horari i en les seues activitats.
· Reduïr al màxim la pressió externa ( Tu pots amb tot, tu sempre traus Excel.lent!, que t’ha passat?, espere que guanyes!)
· Ambient de respecte i comprensió.
NECESSITATS A L’AMBIT SOCIAL.
· Sentir que son acceptats.
· Poder confiar en els seus professors I companys.
· Compartir les seues idees, preocupacions i els seus dubtes sense que els seus companys o els seus professors els inhibisquen.
· Atmòsfera de respecte i comprensió ( llibertat i seguretat psicológica).
· Establir contactesi ocupacions amb altres grups de companys i intercanviar coneixements i idees.
· Desenvolupar sentiments de pertinyença al grup.
· Professors sociables que mantinguen bones relacions amb professors, pares i alumnes.
NECESSITATS A L’AMBIT COGNITIU.
· Afrontar desafiaments cognitius superiors.
· Establir relacions conceptual i procedimentals entre continguts distints.
· Donar-los oportunitat de poder aprofundir en temes i continguts del seu interés.
· Facilitar-los l’oportunitatt d’accedir a una información adicional i investigar més enllà de la información donada.
· Trobar motivacions en l’aprenentatge.
· Respectar les preguntes i idees inusuals.
NECESSITATS EN EL QUÉ ENSENYAR.
· Identificar els continguts que ja domina i eliminar-los.
· Determinar els continguts imprescindibles i prioritzar-los.
· Identificar continguts imprescindibles i que no están en la programació i introduir-los.
· Identificar els continguts que adquirirà en breu i ampliar-los.
· Determinar si els seus interessos están contemplats i introduirlos.
Cal utilitzar una metodología d’ampliació en HORITZONTAL, realitzant interconexions entre els continguts que es van a aprendre: d’una mateixa matèria o amb continguts de matèries diferents.
NECESSITATS EN EL COM ENSENYAR. ACTIVITATS.
· Activitats de lliure elecció.
· Activitats individuals.
· Activitats d’interacció: grup cooperatiu. Ensenyança tutorada.
· Activitats àmples que permeten treballar en diferents graus de dificultat i realització.
· Activitats diverses per a traballar un mateix contingut.
· Activitats obertes.
- “UN TALLER D’AMPLIACIÓ EN L’AULA”:
· Sobres o fitxes per a saber més.
· Carpetes creatives.
· Carpertes de treballs d’investigació.
NIÑOS SUPERDOTADOS. PRINCIPALES CARACTERÍSTICAS (IDIOMA VALENCIANO)
Els superdotats tenen elevats recursos en totes les aptituts intel.lectuals. La principal característica es la generalitat.
Model de Renzulli (1978), conegut com el Model dels Tres Anells.
· No es distrau fàcilment.
· Recorda detalls, gran capacitat per a memoritzar tot tipus de dades.
· Aprén rapidament conceptes abstractes, i d’aplicar-los de forma pràctica.
· Posseix un vocabulari ample, abançat i complet.
· Te una elevada capacitat d’abstracció, generalització o raonament que correspón a la seua edat.
· Llig molt.
· Te un alt sentit de l’humor.
· Te grans expectatives cap a sí mateix i cap als altres.
· Busca nous coneixements.
· Comprén amb facilitat la información que adquerix i la recorda.
· Pensament creatiu i productiu.
· Aplica els conexements d’una matèria a una altra distinta.
· Genera gran cantitat d’idees i solucions ante els problemes.
· Es arriesgat i especulatiu.
· Respón be a la responsabilitat que se li dona.
· Convia idees, mètodes i formes d’expressió artístiques amb molta originalitat.
· S’enfronta a problemes mecànics.
· Apren exercicis físics més rápida i correctament que els seus companys.
· Es concentra a un tema i persisteix fins que lo finalitza.
· S’aburrix amb facilitat en tasques rutinàries.
· Preferix treballar de manera independent i necesita poca ajuda.
TRETS QUE DEFINIXEN ALS SUPERDOTATS:
· L’existència de les seguents característiques:
Capacitat intelectual per dat de la mitjana.
Alt nivel de creativitat.
Alt grau de dedicació a les tasques i treballs.
SUPERDOTATS:
Es l’existència d’altes capacitats més una sèrie de condicions adicionals a la persona:
· Una elevada capacitat intel.lectual general.
· Autoconcepte positiu.
· Motivació per a rendir.
· Talent específic o aptitut.
- Models Cognitius. Stenberg (1991). Teoría Triàrquica del Talent. Tres subteoríes:
· Componencial.
Referida als mecanismes mentals en el procés de la información.
· Experiencial.
Referida a la capacitat per enfrentar-se a situacions noves.Capacitat per interioritzar el que aprén i automatitzar la informació.
· Contexual.
Referida a les conductes considerades intel.ligents.
Stenberg identifica tres tipus de Superdotats:
Analítics:
C.I. alt, bons resultats academics i gran capacitate per a planificar estrategies.
Creatius.
Gran capacitat per a generar noves idees, reformular problemes i sintetitzar la información.
Pràctics.
Capacitat per aplicar les seues habilitats al món pràctic.
· No es distrau fàcilment.
· Recorda detalls, gran capacitat per a memoritzar tot tipus de dades.
· Aprén rapidament conceptes abstractes, i d’aplicar-los de forma pràctica.
· Posseix un vocabulari ample, abançat i complet.
· Te una elevada capacitat d’abstracció, generalització o raonament que correspón a la seua edat.
· Llig molt.
· Te un alt sentit de l’humor.
· Te grans expectatives cap a sí mateix i cap als altres.
· Busca nous coneixements.
· Comprén amb facilitat la información que adquerix i la recorda.
· Pensament creatiu i productiu.
· Aplica els conexements d’una matèria a una altra distinta.
· Genera gran cantitat d’idees i solucions ante els problemes.
· Es arriesgat i especulatiu.
· Respón be a la responsabilitat que se li dona.
· Convia idees, mètodes i formes d’expressió artístiques amb molta originalitat.
· S’enfronta a problemes mecànics.
· Apren exercicis físics més rápida i correctament que els seus companys.
· Es concentra a un tema i persisteix fins que lo finalitza.
· S’aburrix amb facilitat en tasques rutinàries.
· Preferix treballar de manera independent i necesita poca ajuda.
TRETS QUE DEFINIXEN ALS SUPERDOTATS:
· L’existència de les seguents característiques:
Capacitat intelectual per dat de la mitjana.
Alt nivel de creativitat.
Alt grau de dedicació a les tasques i treballs.
SUPERDOTATS:
Es l’existència d’altes capacitats més una sèrie de condicions adicionals a la persona:
· Una elevada capacitat intel.lectual general.
· Autoconcepte positiu.
· Motivació per a rendir.
· Talent específic o aptitut.
- Models Cognitius. Stenberg (1991). Teoría Triàrquica del Talent. Tres subteoríes:
· Componencial.
Referida als mecanismes mentals en el procés de la información.
· Experiencial.
Referida a la capacitat per enfrentar-se a situacions noves.Capacitat per interioritzar el que aprén i automatitzar la informació.
· Contexual.
Referida a les conductes considerades intel.ligents.
Stenberg identifica tres tipus de Superdotats:
Analítics:
C.I. alt, bons resultats academics i gran capacitate per a planificar estrategies.
Creatius.
Gran capacitat per a generar noves idees, reformular problemes i sintetitzar la información.
Pràctics.
Capacitat per aplicar les seues habilitats al món pràctic.
ESTRATEGIAS DE ENSEÑANZA-APRENDIZAJE PARA NIÑOS CON DISCAPACIDAD FÍSICA. (IDIOMA VALENCIANO)
DIFICULTATS EN L’APRENENTATGE:
· Comunicació: Un bon nivell de comprensió del llenguatge per ò dèficit en les seues expresions.
· Movilitat: Grans limitacions a l’hora d’explorar, manipular e intercanviar experiencies amb les persones i objectes.
· Motivació: falta de motivació per la incapacitat d’actuar de forma eficaç sobre els objectes, situacions, persones.
NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS A NIVELL GENERAL:
- Comunicación:
· Expresió: Señalització. Visualització. Verbalització.
· Diferenciar el que es capaç de comprendre i expressar.
· Comunicació: Un bon nivell de comprensió del llenguatge per ò dèficit en les seues expresions.
· Movilitat: Grans limitacions a l’hora d’explorar, manipular e intercanviar experiencies amb les persones i objectes.
· Motivació: falta de motivació per la incapacitat d’actuar de forma eficaç sobre els objectes, situacions, persones.
NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS A NIVELL GENERAL:
- Comunicación:
· Expresió: Señalització. Visualització. Verbalització.
· Diferenciar el que es capaç de comprendre i expressar.
- Movilitat:
· no sedestació.
· Sedestació.
· Bipedestació.
· Gateo.
· Moviments involuntaris.
- Manipulació:
· Prensió.
· Pinça.
· Senyalització.
· Mirada.
- Motivació:
· Indefensió.
· Atribucions, comparacions.
· Autoestima.
- Cognició:
· Sistemes d’ajuda.
· Àrees curriculars.
METODOLOGÍA:
- Prioritzar mètodes que afavorisquen al alumne con P.C. la interacció amb el medi.
- Potenciar estrategies d’aprenentatge cooperatiu:
· Seleccionar treballs i activitats que requerisquen la participació de cada membre d’un grup per a la seua consecució.
· Establir una dinàmica de responsables en distintes tasques del aula i elegir la responsabilitat adequada per a l’alumne amb P.C.
· Establir una dinámica d’ajuda entre els alumnes.
- Pressentar els continguts per els diferents canals d’entrada de l’informació.
Cuando un alumno con PC presente problemas perceptivos asociados se reforzará la entrada de información por los canales auditivo y táctil.
- Emplar estrategies que afavorisquen la motivació per a l’aprenentatge:
· Treballar dins d’una estructura individual, per ò no competitiva, en la que l’alumno atribuisca l’éxit no només a les seues capacitats, sino també al seu propi esforç.
· Treballar dins d’una estructura de tipus cooperatiu a on l’alumne amb P.C., independentment del grau d’aportació en la tasca, comparta l’éxit del grup.
· Utilitzar misatges orals que augmenten l’autoestima dels alumnes.
- Emplear diferents estrategies per a centar l’atenció:
· Controlar les condicions ambientals de l’aula per els efectes que poden exercir en l’alumne amb P.C. respecte a l’atenció. Evitar sorolls i sons bruscos.
· Cuidar que en la col.locació de treball, llàmines, mural i en l’exposició dels materials didàctics s’aconseguisca un clima relaxant i no una excesiva estimulació visual.
· Utilitzar llàmines i mural amb dibuixos clars, ben perfilats i que contrasten amb el seu fons.
· Dirigir-se de frotn a l’alumne en les expossicions orals.
- En activitats de corro la mestar procuararà col.locar-se enfront del xiquet amb P.C.
LA DISCAPACIDAD FÍSICA (IDIOMA VALENCIANO)
Diferents deficiencies físiques atenent al seu origen. (Martín Caro, 1996)
· Origen cerebral: Parálisis cerebral.Traumatismes cràneo-encefàlics. Tumors.
· Origen espinal: Espína Bífida. Poliomelitis aguda. Lesions medulars degeneratives.
· Origen muscular: Miopatíes(distrofia muscular de Duchenne).
· Origen óseo-articular: malformacions congènites, reumatisme en la infancia, lesions osteo-articulatories.
PARÀLISIS CEREBRAL:
Pèrdua del control motor degut a una lesió dels centres motors del cerebre que te com a conseqüencia una desorganització permanent de la postura i del moviment.
La Paràlisis cerebral afecta:
•Al tó: contracció muscular en repós.
•A la postura: equilibri de la persona.
•Al moviment: acció motora voluntaria.
TIPUS DE P.C. ATENENT A:
- EXTENSIÓ I LOCALITZACIÓ DE LES ZONES AFECTADES:
· Paràlisi.
· Paresia.
- AL TÓ MUSCULAR:
· Espasticitat.
· Atetosis.
· Ataxia.
· Mixta (associada als tres tipus anteriors)
PARÁLISI:
· Monoplejia: parálisi d’un sol membre (braç o cama).
· Hemiplejia: parálisi d’un costat del cos (dret o esquerre)
· Paraplejia: parálisi que afecta a parts iguals a cada costat del cos.
· Tetraplejia: parálisi dels quatre membres
PARESIA:
· Monoparesia: parálisi llugera o incompleta d’un sol membre.
· Hemiparesia: páralisi lleugera o incompleta d’un costat del cos.
· Paraparesia: paràlisi lleugera o incompleta de les dos cames.
· Tetraparesia: paràlisi lleugera o incompleta dels quatre membres.
ESPASTICITAT:
· Hipertonía.
· Increment del tó muscular a l’hora de realitzar movimients voluntaris (rígids, lents i bruscos).
· Presenten un llenguatge prou explosiu e interrompit i amb abundants pauses.
· En situacions de major gravetat queda bloqueat el llenguatge i els mecanismes de fonació.
ATETOSIS:
· Falta de control del tó muscular.
· Contraccions involuntaries de les extremitats dels membres i la cara.
· Com a conseqüencia movimients espasmótics incontrolats a la cara i el cap i en els músculs fonadors
· Dificultat en la coordinació dels moviment voluntaris.
ATAXIA:
· Hipotonía.
· Problemes d’equilibri en la marxa.
· Problemes en la coordinació dels moviments, amb dificultat espacial i temporal dels gestos.
· No poden medir la direcció dels moviments, ni la distancia ni la força.
· Manifesten gran torpesa i lentitut en els seus moviments.
ESTRATEGIAS DE ENSEÑANZA-APRENDIZAJE PARA NIÑOS CON DISÁRTRIA. (IDIOMA VALENCIANO)
- Fisioteràpia: activitats perquè el nen o nena aprenguen a relaxar-se i a controlar les seus postures i un to muscular adequat.
- Teràpia ocupacional: aprenentatge de les activitats de la vida quotidiana (menjar, mastegar, engolir i controlar el baveig), activitats bàsiques per a poder articular.
- Intervenció logopèdica.
- Exercicis de respiració.
- Exercicis de pràxies buco-facials: jocs de soplar, jocs d’unflar les galtes, jocs de llengua, jocs de llavis.
- Activitats de fonació per a produir la vocalització espontània.
- Activitats articulatòries, primerament en fonemes sonors i síl·labes inverses, i amb suport gestual i visual.
- sistemes de comunicació alternatius:
· els símbols pictogràfics o symbols.
· BLISS: es un sistema de símbols Bliss (sistema simbólic grafic- visual) es un dels sistemes no vocals aumentatius o sustitutius de la comunicació.
- Noves tecnologies:
-
· màquines d’escriure amb símbols BLISS, AUTOCOM.
· Microprocesador.
· Ordinadors
· taulers de lletres, imatges i símbols electrònics.
DISÁRTRIA (IDIOMA VALENCIANO)
Dificultats en l’articulació de fonemes, a causa de lesions en el sistema nerviós central i a trastorns del to i el moviment dels músculs fonatoris de la llengua, la faringe i la laringe. La disàrtria és la patologia del llenguatge dels nens que tenen paràlisi cerebral. Els nens amb disàrtria no solament tenen problemes d’articulació de fonemes, sinó que tenen grans dificultats per a moure els òrgans bucals i fer activitats de masticació, deglució i bufada. És a dir, la mobilitat dels moviments voluntaris dels òrgans fonatoris està afectada.
Tipus de disartria:
- La disàrtria flàccida es caracteritza per una alteració dels moviments voluntaris i una disminució dels reflexos musculars.
- La disàrtria espàstica es caracteritza per debilitat en una part del cos dels músculs de les extremitats, la llengua i els llavis.
- La disàrtria atàxica es caracteritza per una hipotonia en els músculs afectats. Moviments dèbils i grans distorsions articulatòries.
Els simptomes més comuns son:
- Debilitat en les cordes vocals. Disfonies (veu ronca, to monòton i lentitud en la parla i hipernasalitat).
- Articulació amb grans distorsions.
- Necessitat de fer grans esforços per a parlar i quedar-se sense aire.
- Alteració del control emocional.
- Dificultats per a mastegar, engolir i menjar.
ESTRATEGIAS DE ENSEÑANZA-APRENDIZAJE DE UN NIÑO/A CON DISLÉXIA.
- Activitats per al desenvolupament de percepció, discriminació, memòria auditiva i visual, i organització espacial i psicomotriu.
· Reconèixer i localitzar figures, formes, grandàries i lletres segons un model.
· Associar imatges i completar objectes.
· Observar i recordar objectes i seqüències i després descriure'ls.
· Assenyalar i dir les parts del cos que indiquem davant un espill amb dibuixos i completar-los.
· Identificar en dibuixos les parts del cos i relacionar-les amb objectes.
· A partir de la imatge motriu de la grafia:
- Fer-la en l’aire.
- Pronunciar
- Dibuixar-la en terra i recórrer el seu cam
- Recórrer amb el dit la grafia amb lletres de paper de vidre.
· Escriptura de paraules en la pauta Montessori i esquemes globals de la paraula.
· Activitats pròpies de la dislàlia:
- Gimnàstica bucofonatòria.
- Discriminació auditiva i coneixement de la posició del fonema.
· Activitats de lectura i escriptura:
- Pronunciar la paraula allargant el so de la lletra o la síl·laba que
- s’omet i identificar la paraula correcta entre altres donades.
- Escriure la paraula o les paraules.
- Completar, en la paraula o les paraules, la síl·laba que s’omet.
- Descomposar paraules en síl·labes i formar-hi frases senzilles.
· Fer exercicis de sopa de lletres i mots encreuats.
· Activitats pròpies de la intervenció en la dislàlia.
· Davant d’imatges d’objectes, assenyalar la paraula que es pronuncia.
Escriure la paraula.
Formar oralment frases amb les paraules.
· Exercicis d’associació: davant un tauler o làmines amb dibuixos d’objectes i cartells amb les síl·labes de les paraules, associar el dibuix, la paraula i la síl·laba al tauler model.
· Activitats i exercicis basats en activitats globals de paraules i frases, mitjançant la realització d’un fitxer propi de vocabulari. A partir d’açò l’alumne/a ha de fer aquestes activitats:
- Formació de paraules.
- Associació amb la imatge i l’objecte de cada paraula.
- Descripció i explicació de la paraula i formació de frases tant
oralment com per escrit.
- Escriure la paraula tenint sempre el dibuix o la loto de l’objecte, el cartell de la paraula i la pauta per a l’escriptura de la paraula.
- Descomposició de la paraula en síl·labes.
- A partir d’unes frases amb aquestes paraules, observar-les, analitzar-les i, a continuació, dir i escriure frases amb aquestes paraules.
- A partir d’unes frases amb aquestes paraules ⎯paraules que estan fragmentades, amb addicions i mal unides⎯, escriure-les i llegir-les correctament i formar frases noves.
· Activitats psicomotrius de conceptes espacials: dreta / esquerra, davant / darrere/ principi / final, etc.
· Exercicis sobre paper i objectes sobre conceptes espacials.
· Exercicis de direccionalitat de grafies.
· Reconèixer lletres en un text o en una sopa de lletres.
· Completar paraules, lletres i síl·labes que es confonen (i per això hi apareix la rotació).
· Identificar paraules que tenen la lletra en rotació.
· Escriure famílies de paraules amb lletres que es confonen.
· Activitats psicomotrius i exercicis sobre paper d’orientació espai-temporal.
· Exercicis rítmics amb paraules.
· Exercicis d’articulació que allarguen la síl·laba inversa o trabada (simfó).
· Completar en sil·labaris la síl·laba inversa o el simfó, sempre associant la paraula al dibuix que la representa.
· Encerclar en una paraula la síl·laba inversa o el simfó.
· Fer activitats amb dòminos de síl·labes inverses, trabades i directes.
DISLÉXIA ( IDIOMA VALENCIANO)
Dificultat en el llenguatge oral i escrit: per a distinguir, analitzar, integrar i memoritzar lletres ó grups de lletres (els elements simbòlics que apareixen reflectits en una paraula ó frase) en xiquets/es que no presenten disfuncions intel·lectuals importants que impedeixen l’adquisició d’aquest aprenentatge, però que presenten una sèrie d’errades en la lectura i l’escriptura.
Presenten, a més, dificultats en l’adquisició i el desenvolupament de l’esquema corporal i l’orientació espacial, en l’adquisició i el desenvolupament de la lateralitat i en la pràctica de conductes motrius bàsiques, de manera que presenta inversions constants dels esquemes grafomotrius; En conceptes visoespacials (Primer / segon. Davant / darrere. Dreta / esquerra. Enmig / final), formes i dimensions, en conductes perceptivomotrius (seriar, clasificar, agrupar, diferenciar conceptes bàsics), en conceptes temporals (duració, intensitat i ritme)
TIPUS DE DISLÈXIA:
- Dislèxia Adquirida:
Les errades i dificultats en la lecto-escriptura s’associen a factors neurològics i hereditaris.
- Dislèxia Evolutiva ó de Desenvolupament:
Les errades i les dificultats en el procés de lectura i escriptura s’associen a factors funcionals, maduratius, ambientals i dispedagògics.
Aquest tipus de dislèxia evolutiva, tenint en compte els factors funcionals i maduratius que la determinen, presenta dues variants:
- Dislèxia viso-espacial:
Errades en la codificació de la informació visual. Dificultats en la percepció i la discriminació visual del fonema, dificultats per a transformar les lletres en sons i dificultats per a percebre paraules completes, de manera en que s’hi produeixen:
· Confusions de lletres o grups de lletres,
· Inversions de lletres o paraules.
· Escriptura invertida o en espill.
· Disgrafíes.
· Confusions en l’orientació espai-temporal i en la interpretació
de seqüències.
Dificultats i errades en l’escriptura
- Disortografía:
Errades en l’escriptura que afecten la paraula en el factor perceptiu, lingüístic, semàntic i ortogràfic, de manera que s’hi produeixen addicions, omissions, inversions, substitucions, errades ortogràfiques i també:
- Disgrafía
Trastorn funcional de l’escriptura que afecta el traçat i l’escriptura de la grafia per manca d’adquisició i integració dels factors perceptius motrius implicats en l’escriptura, de manera que s’hi produeix:
· Escriptura invertida i lletres en espill.
· Absència d’unions en paraules.
· Irregularitat en les ratlles quan escriu.
- Dislèxia audio-lingüística:
Es tracta d’una dislèxia auditiva associada a trastorns d’articulació i retard més o menys greus del llenguatge. Dificultat per a integrar lletra-so, dificultat per a diferenciar sons de la parla, analitzar-los, integrar-los i nomenar-los i una dificultat per a establir relacions sintàctiques i semàntiques entre les paraules d’un text, de manera que s’hi produeixen:
- Alteracions de sons en paraules.
- Substitucions.
- Omisions.
- Una falta de comprensió i d’expressió lectora.
- Dificultat per a repetir el que acaba d’escoltar i representar de forma gràfica els sons.
Altres símptomes d’aquesta dislèxia audio-lingüística son:
- Lectura per síl·labes: llegir a colp de sí·llaba, per excés de fixació ocular i lectura mecànica, de manera que s’hi produeix:
· Absència de comprensió lectora.
· No-integració de l’estructura de la frase.
· Dificultats per a conèixer el significat de paraules (sinònims i antònims).
· Vocalització i repetició excessiva.
· Salt de línies quan llegeix.
· Absència de pauses quan llegeix.
· No-retenció de la informació escrita i falta de visió perifèrica quan llegeix.
- Fragmentacions o separacions: Fragmentació de síl·labes i paraules, cosa que produeix frases sense significat:
- Contaminacions o unions:Unir de forma incorrecta paraules entre sí
ESTRATEGIAS DE ENSEÑANZA-APRENDIZAJE PARA UN NIÑO/A SORDO/A.(IDIOMA VALENCIANO)
· - Amb relació a les condicions físiques.(Adaptacions d’accés)
ENTORN FÍSIC
· Per a poder desenvolupar-se millor necessita conéixer que existeix un entorn amb persones, objectes i espais.
· Realitzar itineraris amb l’alumne i explicar-los.
· Determinar punts de referència que li servisquen per a la seua orientació i desplaçament.
· Determinar zones de pas i evitar obstacles en aquestes zones.
ILUMINACIÓ
· Per a que la seua visibilitat siga màxima és necessari tenir una adequada iluminació.
· Evitar el enlluernament ja que redueix la visibilitat: materials brillants, caíguda de la llum directament als ulls.
· Llum enfocada al treball i que vinga de dalt i de darrere.
· Evitar canvis bruscos de llum.
ORGANITZACIÓ DE L’AULA
· Necessitat de mantenir un ordre dins de la classe per a poder trobar els objectes amb una major facilitat.
· Facilitar a l’alumne els seus desplaçaments, la utilització del material i l’accés a la informació per mitjà de cartells i rètols.
SITUACIÓ DE L’ALUMNE
· Necessiten accedir a la informació visual per mitjà de la proximitat: prop del professor, prop de la pissarra, en el lloc dret o esquerre, lluny o prop de les finestres, evitar reflexos (llum, finestres).
- Amb relació als materials. (Adaptacions d’accés)
CARACTERÍSTIQUES PERCEPTIVES
Necessiten una ampliació de la imatge visual per a poder percebre detalls:
· disminuint la distància de l’objete de manera natural apropant-lo a la cara.
· augmentat el tamany de l’objecte.
· per mitjà d’auxiliars òptics.
Necessiten augmentar el contraste: el paper blanc mate i el retolador negre.
Utilitzar en la presentación dels escrits:
· lletres distingibles, sense adornos, traços ni molts fins, ni molt gruixuts, (tipus arial), de la mateixa manera en els nombres.
· El tamany de la letra será de 12 a 14 como mínim.
· El gruixut de la lletra normal.
· El text haurà de estar escrit en forma de oració i no com a títols i amb lletres majúscules.
· La separació del text haurà de ser ni molt junta ni molt separada.
INSTRUMENTS AUXILIARS
L’ús d’instruments que permeten la iluminació, el contrast i la postura de treball:
· llum flexible o flexo
· atrils.
- A nivel de clase:
· Crear un clima favorable per a que els companys del xiquet cec col.laboren amb normalitat a compensar les dificultats que poden presentar.
· Afavorir la col.laboració i evitar conductes de dependència o d’exigència
- A nivel de comunicación amb l’alumne:
· Desenvolupar el contacte visual: que el xiquet dirigisca la seua mirada a la persona que li parla.
· Utilitzar amb normalitat el vocabulari visual
· Evitar expresions indefinides
· Donar-li indicacions espacials referencials.
· Evitar el verbalisme
· Utilitzar un ensenyament explícit, es a dir, verbalitzar tota la informació.
· Donar suport a determinats conceptes amb descripcions completes o amb la presència de l’objecte per a tenir una imatge mental clara.
- A nivel de tasques escolars:
· Seguir les mateixes activitats que els seus companys però adaptant-les al seu grau de dificultat.
· Adaptar les activitats al seu ritme de treball ,donant-li més temps i tenint en compte que les activitats de component visual les produeix fatiga i per això no té el mateix rendiment.
· Estimular a l’alumne a treballar mantenint el contacte dels ulls amb els objectes i les persones.
· Utilitzar el seu cos pera a ensenyar-li a imitars els moviments.
ENTORN FÍSIC
· Per a poder desenvolupar-se millor necessita conéixer que existeix un entorn amb persones, objectes i espais.
· Realitzar itineraris amb l’alumne i explicar-los.
· Determinar punts de referència que li servisquen per a la seua orientació i desplaçament.
· Determinar zones de pas i evitar obstacles en aquestes zones.
ILUMINACIÓ
· Per a que la seua visibilitat siga màxima és necessari tenir una adequada iluminació.
· Evitar el enlluernament ja que redueix la visibilitat: materials brillants, caíguda de la llum directament als ulls.
· Llum enfocada al treball i que vinga de dalt i de darrere.
· Evitar canvis bruscos de llum.
ORGANITZACIÓ DE L’AULA
· Necessitat de mantenir un ordre dins de la classe per a poder trobar els objectes amb una major facilitat.
· Facilitar a l’alumne els seus desplaçaments, la utilització del material i l’accés a la informació per mitjà de cartells i rètols.
SITUACIÓ DE L’ALUMNE
· Necessiten accedir a la informació visual per mitjà de la proximitat: prop del professor, prop de la pissarra, en el lloc dret o esquerre, lluny o prop de les finestres, evitar reflexos (llum, finestres).
- Amb relació als materials. (Adaptacions d’accés)
CARACTERÍSTIQUES PERCEPTIVES
Necessiten una ampliació de la imatge visual per a poder percebre detalls:
· disminuint la distància de l’objete de manera natural apropant-lo a la cara.
· augmentat el tamany de l’objecte.
· per mitjà d’auxiliars òptics.
Necessiten augmentar el contraste: el paper blanc mate i el retolador negre.
Utilitzar en la presentación dels escrits:
· lletres distingibles, sense adornos, traços ni molts fins, ni molt gruixuts, (tipus arial), de la mateixa manera en els nombres.
· El tamany de la letra será de 12 a 14 como mínim.
· El gruixut de la lletra normal.
· El text haurà de estar escrit en forma de oració i no com a títols i amb lletres majúscules.
· La separació del text haurà de ser ni molt junta ni molt separada.
INSTRUMENTS AUXILIARS
L’ús d’instruments que permeten la iluminació, el contrast i la postura de treball:
· llum flexible o flexo
· atrils.
- A nivel de clase:
· Crear un clima favorable per a que els companys del xiquet cec col.laboren amb normalitat a compensar les dificultats que poden presentar.
· Afavorir la col.laboració i evitar conductes de dependència o d’exigència
- A nivel de comunicación amb l’alumne:
· Desenvolupar el contacte visual: que el xiquet dirigisca la seua mirada a la persona que li parla.
· Utilitzar amb normalitat el vocabulari visual
· Evitar expresions indefinides
· Donar-li indicacions espacials referencials.
· Evitar el verbalisme
· Utilitzar un ensenyament explícit, es a dir, verbalitzar tota la informació.
· Donar suport a determinats conceptes amb descripcions completes o amb la presència de l’objecte per a tenir una imatge mental clara.
- A nivel de tasques escolars:
· Seguir les mateixes activitats que els seus companys però adaptant-les al seu grau de dificultat.
· Adaptar les activitats al seu ritme de treball ,donant-li més temps i tenint en compte que les activitats de component visual les produeix fatiga i per això no té el mateix rendiment.
· Estimular a l’alumne a treballar mantenint el contacte dels ulls amb els objectes i les persones.
· Utilitzar el seu cos pera a ensenyar-li a imitars els moviments.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)